Equivocar-se, a veure si algú ho diu clar d'una vegada, no és sa ni bo. Siguem justos amb nosaltres mateixos! És humà, sí, com a característica intrínseca humana (l'ésser humà dorm, menja, s'equivoca) i no negaré que a vegades és d'allò més útil. Però mirat fredament, després de caure no és tan important la informació "la rajola estava trencada ergo ara que ja ho sé no hi tornaré a ensopegar" com el fet que t'has trencat la clavícula o un parell de costelles. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
(a més, en general tots tenim tendència a oblidar el detall de la rajola trencada; podem acabar sent bàsicament un puré de costelles, a base d'equivocar-nos)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada