Recordo, fa uns dies, haver intentat explicar la qüestió de l'exigència i la ductilitat a propòsit dels límits, dels límits que per força han d'existir, perquè la definició de límit n'implica l'existència. Suposo. Encara que de fet m'ho invento, és clar. Però vaja, en tot cas els límits existeixen per la nostra condició humana. Això seguríssim. El límit és la gana, la son, l'esgotament físic i mental. El límit és el degotar lent de la salut escolant-se a cada minut que forcem el cos. Però el cos, amics, és dúctil. La ment és dúctil. Es deixen estirar quan hom té l'encert d'aplicar-hi l'exigència justa; prou per alliberar els límits de la seva rigidesa, però no massa per no trencar cap fibra, per anar esprement poc a poc, molt lenta m e n t, la ductilitat que, igual que els límits, està també implícita en la condició humana. El que passa és que des de sempre hem sentit predicar la cultura del límit, sempre ens hem hagut de sentir dir quin nostre límit, individual i col·lectiu, les coses a les quals no podem arribar. I ens deien, a vegades, "somieu!", i ens feien veure també la necessitat de l'exigència per superar les limitacions, com poguéssim "trencar-les" com qui trenca una tassa de porcellana. Però no es tractava d'això! Els límits no es trenquen, els límits es fan dúctils, es fan flexibles, es desplacen.
On són els límits? Els límits no són. No hi són. Deuen existir, però poden deixar de ser en qualsevol moment. Perquè l'exigència i la ductilitat els desdibuixen, els mouen sempre més enllà del que era "més enllà" fins llavors. Quan hi ha una llum d'espurnes verdes circulant des del cervell als ulls, a les puntes dels dits, al naixement del melic, als genolls ferms. Corrents d'espurnes curant per fi, calmant una mica, les cintes de dolor que travessen els músculs. El turmell esquerre, bategant. Les parpelles massa rígides. Tot està oblidat per virtut de la ductilitat del cos, la ductilitat de la ment, la ductilitat perfecta i inacabable dels anys que encara no ens pesen a la pell ni als ossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada