I need feminism

Fa potser un o dos mesos, en les moltes hores que guanyo-perdo estirant-les a la nit i dormint quan no toca, vaig anar a topar amb un enllaç a una pàgina on es veia un mosaic de fotografies de persones aguantant una pissareta blanca que deia "I need feminism because..." i el seu motiu particular pel qual deien que necessitaven el feminism en qüestió. Des de llavors he estat pensant fins a quin punt necessito jo aquest feminism. I el necessito molt, però molt. I em costa dir-ho així de clar, em costa perquè les paraules a vegades es carreguen tant del seu sentit que sembla que s'allunyin. Vull dir, que jo no m'atreviria pas a parlar de feminisme, així amb totes les lletres, perquè d'alguna manera em sembla que sempre m'acabaria contradient, em sembla que és molt injust però ha acabat esdevenint una paraula violenta contra la violència. Sé que això és, fins i tot, lleig de dir. Per això em va anar bé descobrir la paraula tallada, en anglès, tallada abans que al meu cap l'inconscient donés el senyal per engegar l'engranatge que un mot "feminisme" tot sencer hagués posat en marxa. No m'agrada que el feminisme sigui sempre qüestionat, es posi on es posi, pels uns com una cosa innecessària o ridícula, pels altres com una aparença en la majoria dels casos. No vull que qualsevol cosa sigui poc feminista. No vull que qualsevol cosa sigui violència. Perquè sí, tot pot ser violència, però llavors ja no en el camp del gènere, sinó en qualsevol tema, qualsevol lloc i qualsevol moment. Suposo que també hi té a veure que no m'agrada que les teories es fiquin dins del meu cap sense el meu permís, no m'agrada que ningú pugui dir "penses això per influència de la societat patriarcal i no te n'adones". Encara que moltes vegades segurament sigui veritat. No em sembla bé que la fixació per la igualtat acabi sent rígida, acabi condemnant la diversitat. Ni en el camp del gènere ni en cap altre. La gent té dret a un feminisme de campanya publicitària si el vol, a un feminisme light, potser, però que no per ser menys bel·ligerant és menys veritat. Això volia dir: que la senzillesa no desvirtua la idea, ans al contrari. Que no vull un feminisme que tot ho condemni, no vull un feminisme que sempre entengui cada actitud com una agressió o una ofensa. Perquè em fa enfadar tant quan algú diu que creure en la bona voluntat de la gent és ingenuïtat. Pobra gent. La pobra gent que som nosaltres amics tots amb la nostra bona voluntat, necessitem un feminisme que recordi i ens recordi el dret a no ser jutjats amb criteris diferents segons el nostre sexe, i que alhora també ens garanteixi el dret de parlar fent servir els gèneres gramaticals segons les convencions lingüístiques operatives sense haver-nos de sentir per això menys defensors de la igualtat. Vull aquest feminisme. El necessito, intensament i amb urgència, necessito aquest i no pas el de la propagandística, i tenia ganes de reivindicar-me així: feminista segur, però amb el dret de no considerar que tot és violència, senzillament afirmant-me com a dona i com a ésser humà complet, com a peix sense bicicleta.