El desconeixement és l'arrel de molts dels mals del món. D'això no en tinc cap dubte. La ignorància provoca prejudicis, por, fins i tot odi. I costa molt posar pedaços a aquesta situació general perquè a molta gent, el que no sap, tampoc li importa massa. Pel que fa a mi mateixa, normalment diria que s'ha de saber per jutjar, que de la informació es deriva la opinió. Però avui em contradiré una mica -per variar, que quasi no ho faig, això de contradir-me. No vull saber, no vull estar informada ni que ningú m'expliqui tot el que no veig. I el que no veig són moltes coses! Però sincerament, sóc molt més feliç quan el meu no-saber calla respectuosament en comptes d'aquesta mitja-informació impertinent que es passa el dia tocant la pera al meu cap (la pera, en fi, ja ens entenem). Me la bufa el que els altres pensin de mi, perquè no és, ni de bon tros, el més gran dels meus problemes. Jo ja sé que tothom en té, de problemes, i em sap greu ser egoista però per ser sincers, ara mateix els meus són els que em toquen més de prop (això de ser egoista, per cert, és molt més comú del que tothom vol pensar). Abans de començar a salvar el món, hauria d'arreglar tot aquest meu desgavell que fa massa temps que dura.
Jo em pensava que ho sabia tothom, això del desgavell, però es veu que no, tu, que encara queda qui no ho sap. Però segurament prefereix viure en la ignorància. Jo respecto el seu dret a fer-ho, i a canvi només demano que em deixin tranquil·la, perquè ja sé que moltes coses van malament, i no vull que ningú em vingui a ampliar la llista. No gràcies, deixeu-me ser ignorant, ingènua i feliç, feliç en la mesura que es pugui, que prou feina tindrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada