Maneres de tenir fred

Sempre he parlat força del fred. De cors glaçats, d'hiverns de l'ànima. Però el fred continua sent un tema que dóna de si. Aquest fred de què parlo no s'escalfa mai prou. I així, poc a poc sorgeixen nous freds per parlar-ne. I així, a força de rascar la superfície de la paraula, és com descobreixo el potencial del fred dels cels blaus. Un fred sense vent ni núvols, amb un sol daurat que fa el que pot davant la presència majestuosa del cel que mai s'acaba. Un fred que ningú sospita fins que el té a sobre, perquè tothom està acostumat al fred blanc (blanc inuit: blanc d'infinites classes) i ningú ha considerat que una blavor d'estiu pugui ser tan aclaparadorament glaçada. Cada tipus de fred té les seves coses. I aquest fred translúcid es vesteix de sol fins que sembla que no hagi de ser tan fred.