Fendeix el buit un feix de llum brillant
i com tot naixement és un inici
dolorós, en tant que precipici
suposa aquest avanç del temps constant
Caminar irregular que ja mai no s'atura:
la successió infinita de l'instant
és la vida que es va dibuixant
a ella mateixa quan la vida dura.
En la més absoluta petitesa
cada insignificant criatura
és acaronada per la llum pura
del dia que floreix sense peresa.
I seguim despertant amb il•lusió
deixant-nos envair per la sorpresa
d'estar i vius i d'admirar la bellesa.
Busquem aquell punt on mor l'horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada