Un dia

Un dia viuré en una caseta antiga de pedra i de fusta, amb la teulada de pissarra. Serà dalt d'un turó i només sentiré el so dels ocells i d'un rierol, i del vent entre les fulles.

Un dia les estacions tindran un pas lent i pausat que no molestarà ningú. La tardor enjoiarà el jardí amb els colors del sol a la posta, daurats rogencs fins i nerviosos que, talment raigs de l'astre rei, voleiaran per enriquir el so de les meves petjades. Cada hivern serà fred i nevat, i jo el veuré passar rere el vidre sense cap por de la seva mossegada, perquè dins la meva caseta el foc cremarà per escalfar les meves mans ja massa seques, ja massa velles. La primavera, poc a poc, construirà la simfonia de vida que és el so de les flors en néixer, el so de la llum en trencar l'aire; i ja tot serà tan verd, i tan nou. I l'estiu serà un tapís de finestres obertes, blat onejant, cels radiants en els dies llargs. Postes de sol eternes, i nits perfumades de flors de taronger i lavanda.

Fins que tot torni a cobrir-se de la dolçor del setembre, i un any més estigui en marxa. Sense pressa, sense por. Només amb la quietud serena del dia que vindrà quan avui hagi acabat, no pas abans. I em faré vella sense recança, respirant al ritme de la música eterna dels ocells i d'un rierol, i del vent entre les fulles.