Electricitat

Sí, està claríssim que tota aquesta electricitat que travessa la nostra quotidianitat ens fa la vida millor. Energia sonora, lumínica, calorífica, frigorífica, magnífica. Però vaja. Que és perillosa. Tanta energia junta, és perillosa. Oi que ho saps? Sí, ho saps. Com quan tu ets energia i et sents brunzir i vibrar davant el que t'espera. Com quan t'adreces, mogut per un impuls nerviós, cap al teu més-amunt i els dits t'envien una petita descàrrega cada cop que la teva pell conductora frega alguna cosa, cada cop que el teu cervell metàl·lic entra en contacte amb un nou repte. És detonant, és hormonal. És letal. És aquell petit espai que hi ha entre l'espurna i l'explosió. Tu, allà al mig, aferrat al temps com si fos un fil de coure. Que et cremarà les mans, que et farà ser foc. Energia com jo, que tendeixo també a buscar sempre cordes de salvament que resulten ser d'aigua. I així entro en aquest corrent d'obstinacions, ignorant el meu instint, que sap el que em convé més que no pas jo. Però quan vas cec d'energia pura, el teu mateix fluir es torna frenètic i no pots evitar mantenir fins al final tots aquests determinis que no porten enlloc.