Surrealista com el senyor del bigoti

El temps degota. Sí, com el quadre dels rellotges fosos que va pintar Dalí. El temps degota i sovint ho torna tot tan surrealista. Surrealista com el senyor del bigoti (prometo que no volia dir res de res que tingués a veure amb la pintura; m'ha vingut així). Perquè s'allargassa i s'estira, i penses si això vol dir que hi ha un dia que el temps s'arronsa, i si serà avui aquest dia, i si sabràs rebre l'impacte del teu temps elàstic petant-te a la cara com una goma.

Surrealista com el senyor del bigoti, a vegades sento que no existeixo i quan em pregunto per què se'm barregen tantes coses que ja no sóc capaç ni d'intuir-me. Però està clar que tot això, tot això sempre té un sentit. Qui em va dir que sóc críptica? No sóc críptica, em protegeixo de tothom i de mi mateixa per si mai dic les coses massa clares i m'adono que res no és el que sembla i sempre ho he sabut.