Oblidar-se de respirar

Sí, a vegades m'oblido de respirar uns segons, només fins que comença a molestar-me la falta d'aire. I a vegades respiro compulsivament per aspirar la dolçor de la vida, que sura en l'aire encara que no ho veiem. Quan la lluna està tan a prop i el gessamí és l'altra blancor de les nits blanques, i quan el fum afruitat va prenent-nos els cabells i la roba i tot s'acosta més aviat al deliri. 

A vegades m'oblido de respirar, però el meu cap segueix aspirant, sempre, fent-se seva, sempre, cada impressió d'herba i pluja.