Doncs era veritat, tu. A veure, que no és que em pensés que tothom exagerava d'aquesta manera, però tampoc creia que... encara que ja sé que començar a consumir un producte potencialment addictiu en època d'exàmens no és precisament una estratègia intel·ligent. Què hi farem! Tothom fa coses estúpides de tant en tant. Només que alguns les fem més sovint. "Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer". He començat amb Els Amics de les Arts, continuo amb una frase brillant dels Manel. Recordo que la meva mare, un dia que anàvem amb cotxe i sonava aquesta cançó, em va dir que no entenia la lletra. Ha! Doncs jo sí. I tant que l'entenc. I em pensava que aquesta mena d'autoafirmació tossuda era una cosa universal. Es veu que no ho és. Però molts ho hem fet, això, de saber en el fons que el que ens disposem a fer és un error. I hi ha errors petitets, però també de molt grossos. Però un error no "és" si no es comet. És a dir, que no és possible "no equivocar-se" perquè l'acció errònia existeix quan hi és, i no pas abans. Per tant, els meus errors només ho són quan els he pogut cometre. Tothom sap que qualsevol persona té el dret d'equivocar-se. Errare humanum est. Però jo penso que és també un deure humà, l'error (i sé que contradic el que he dit altres vegades aquí, però és que llavors estava enfadada), perquè l'error no pot ser conegut i superat si abans no ha estat comès. És el mateix un full blanc que un full amb tippex? Oi que no? Doncs apa, quina bestiesa intentar no fer mai errors i pretendre que el resultat és el mateix que el de qui ha hagut de fer la feina de reconèixer i esmenar els seus errors. El Miquel i l'Olga tornen. Doncs deixem-los tranquils, home, deixem-los tranquils que tornin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada