Passar revista

Passar revista. Anar al cinema. Envejar intensament la gent que sap fer allò de mirar enrere alhora quan es diu adéu. Declarar que no hi ha res com el barroc. Desesperar-se una mica. Començar. Ensenyar totes les dents d'un somriure-sospir amplíssim respirant facultat altra vegada. Començar, sí. Mmmm. Tornar a les parets grogues i als trombons de l'aula del costat. Enyorar, per variar una mica, enyorar. Deixar-se endur per paraules estrangeres. Acabar un llibre. Encetar-ne un altre. Divagar sobre la qüestió dels finals i els principis (encadenem principis, vinga, que no hi hagi cap final que no sigui un nou començament). Allargassar l'estiu més enllà de les vacances. Respirar tan profundament que es desdibuixi el límit entre l'alè i la vida. Picar l'ullet a la casualitat. Beure cervesa. Riure. Agafar la bicicleta, baixar a la platja, que l'aigua sigui blava, i ser-hi a dins, tenir fred. Dir mentides. Estudiar els inventors de l'amor. Pensar de tant en tant en Tristany i Isolda.  Traduir i traduir-me. Menjar gelats de pera i entrepants calents de formatge de cabra, melmelada de gerds, poma, nous; assaborir, en definitiva, assaborir la vida de miralls i colors. Avorrir l'infinitiu. Canviar d'opinió, una i mil vegades. Somniejar una mica, buscar vols barats a Copenhaguen o a Zagreb, visitar webs de conservatoris i fer-ho sense amargor, com qui va a emprovar-se vestits caríssims només per diversió. Recordar. Fer plans. Obrir finestres.