Caldrien tants abrils! Tants abrils que el món es bressés al so d'una nova pau revolucionària. Voldria tenir la certesa d'un dia encara per albirar, en què podré dur a mans ben plenes un ram immens de clavells vermellíssims, i més encara que un ram; un mar! un mar de flors vermelles que parlin d'abril, que prometin demà, que evoquin la sang que es desvetlla. Tothom necessita un abril pel qual lluitar. Podem dir que parlem de setembres, però no, el que volem són abrils, abrils que ens empenyin cap al que és nou, cap a la flor que espera per obrir-se, cap al que ens dóna una raó per existir. Quan no hi ha una raó per existir, les hores se succeeixen les unes a les altres sense pena ni glòria. Vaja, sobretot sense glòria, que la pena va i ve sempre igualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada