Mentre dorms

Mentre dorms ets menys conscient que mai, i més veritat que mai. No hi ha espai per l'engany ni per la suspicàcia, mentre dorms ets només un cabdell de batecs i respiracions que divideixen claríssimament el món sencer en allò que tu ets i allò que tu no ets.

Mentre dorms, somies a vegades encara que no ho sàpigues. És preciós dormir amb la gent, i veure la gent com dorm, i imaginar ficar-te dins les seves parpelles i visitar allò que sigui que somia. Per curiositat, per tastar les volutes de fum que fabriquen altres cervells. "Si els somnis pogués triar, cada nit et somiaria". Un dia em vaig despertar amb aquesta cançó al cap després de somiar uns ulls que em miraven amb la curiositat de qui vol endevinar els somnis. Després un altre dia vaig somiar la seva olor. Mentre dorms no controles res, saps? Sort que després et despertes i ja no hi veus clar i pots posar excuses. Llàstima que costi tant somiar despert, llàstima que el conscient es reivindiqui (portem tota la vida dient que somiem desperts però no és gaire veritat). Heu somiat mai l'olor d'algú? És bonic. En desperatar-te amb un lleu sobressalt, no saps dir exactament què més hi havia, al somni, a més d'aquella essència que tampoc saps descriure, només pots anomenar. Mentre dorms ets capaç de somiar coses terriblement belles, i tot sense voler. Mentre dorms, fins i tot els deliris més absurds poden ser veritat. Ja m'agradaria, a mi, aprendre a somiar desperta.

Perquè mentre no dorms, el control encara t'esclavitza, com qui tiranitza les onades; deia el poeta: ¿Quan estic més despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la vida? ¿Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí, la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida? Perquè és quan no dorms que el somni et sembla mentida, i potser no hi ha res més veritat que el somni: la veritat de tu mateix quan no t'entestes en construir un altre "tu mateix".


Mentre dorms ets tan vulnerable com som tots mentre dormim. Despertes aquella tendresa dolça, d'evocar totes les nits dormides de la teva vida, així de plàcides, des que eres un nadó petitíssim que dormia massa pel gust dels avis, i massa poc pel gust dels pares.
Mentre dorms tot és veritat, tot és bell, innocent i càndid. Dormint no fas res, et limites a ser.
Bona nit.