Reversos

Quan t'escric a vegades em surten coses que m'agraden més que quan només escric. Llavors sempre em costa saber si et vull dibuixar més a prop o si el que vull és desdibuixar-te, em costa distingir si és voluntat o necessitat o por o què coi és. El temps lliure és tan nociu! Em fa pensar i alhora m'aplatana, i en resulta una barreja raríssima d'ultrareflexió, no-acció i no-emoció.
Les cançons grogues-amargues planen pels plecs de l'orella fins i tot quan la música s'apaga. Les cançons vermelles-dolces van agafant un matís demodé, massa vist, embafador, fins i tot asfixiant:
i tot s'estanca. No hi ha somnis. Mentidetes. Lluny, he perdut el traç de tu. I punt. Tot són miratges. Mal de panxa, mentidetes. Punys, el metall de dintre els ulls, insults. 
El cap em passa d'una cosa a l'altra i només em deixo portar; dic que és perillós però amb això només vull dir que em fa por però intento no notar-ho, és un captatio benevolentiae, diu "hola, estem provant de ser valents". Versos solts. Versos curts. Tot té ritme, tot picat, s'articulen consonants. 
Versos gens lliures. Inversos, reversos. 
El canvi és bo, el món és canvi. Què és l'arkhé? L'arkhé és canvi. 

Ho puc tornar a dir, si cal, que el "tu" que hi ha sempre allà darrere quan t'escric em fa passar per sota el nas tots els retrets del món. Que desenvolupo pànics nous. Que els versos se m'enrevessen i tinc tanta por de no saber seguir a partir d'aquí. De perdre del tot la referència de les coses, de perdre el blanc dels ulls. Però per sort el temps no s'estalvia, el temps no ens estalvia perquè sempre passa. I passa de les nostres pretensions i les nostres perversions. Ha destenyit cadascun dels meus versos que són teus, i queden blancs perquè no en sé més, perquè fins aquí hem arribat. No s'ha de tenir por d'allò desconegut, però s'ha d'anar amb compte. "Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç". Sí? Segur? Compte amb els versos que et reconeixen, compte amb els blancs que demanen traç nou. Compte amb el compte, compte amb la por, més por del compte, més joc que jo. Res és més clar que el revers dels jocs de paraules, i quin mal que fa, quin mal que fa.