Ploreu ninetes

Que guapa que està la gent quan sua i elimina toxines. Guapíssima, està la gent, ara que ve l'estiu i toca una mica de sol perquè van a córrer pel passeig, tonifiquen els glutis, defineixen les fibres. Se senten bé com mai-amiga-Berta i satisfets de fer alguna cosa de profit com això, això dels glutis i les fibres. Però el millor és la pell, la pell de mira'ns que guapíssims, estem dauradets de temps lliure per gastar-lo al sol suau, i suem i eliminem toxines, que ens queda la pell com nova; som éssers nous, arribarem on sigui, corre-Forest-corre, aquí t'esperonem nosaltres, els déus de la postmodernitat (que sí, que whatever). Total, que cal eliminar fluids vells i per això la gent va a córrer pel passeig i fa exercici i aquestes coses. Però s'obliden -ens oblidem- d'una renovació primària que és també necessitat: el plor. Llavors de cop i volta t'adones que has de plorar més, perquè plor que no plores, plor que se t'asseca dintre. és important saber-ho, això i coses similars: que les hores de son no es recuperen i que com va dir Espriu, "polvo que no fots, polvo que s'ha perdut" Ploreu, ploreu ninetes, ploreu com bonament pugueu, però ploreu una mica, per l'amor de Déu, que és saníssim i redefineix i tonifica els músculs de la cara, redefineix l'aire als pulmons, redefineix la por que s'ha perdut.

Llavors, ara, havent dit això, poso el Pergolesi que potser no dóna per plorar però com que em ve de gust posar-lo, doncs el poso.

 

Ploreu, ninetes. Ploreu en bucs que fan olor de buc i en platges que fan olor de mar, ploreu al metro i on us doni la gana de plorar, on bonament us surti de plorar, i no patiu si no sabeu per què ploreu o si creieu que hi ha qui té més motius per plorar que vosaltres. S'ha de plorar una mica, per raons de salut, i punt.

(i tant si ploreu com si no, escolteu el vídeo que és una delícia, Pergolesi i la Rial i tot plegat)