Octubre

Octubre. I de cop i volta la ciutat feia molta olor de tardor. Jo no hi havia caigut, que ja era la tardor. Quines coses, oi? Tota l'adolescència canviant el color del fotolog famós el dia del canvi d'estació, i ara m'he d'esperar a sentir l'olor penetrant de la tardor insistint des de tots els racons per percebre que l'estiu ja no hi és. L'estiu ja no hi és. Sona contundent, escrit aquí. Però la vida és així, tot passa. Tot. I ja no hi és, i ha tornat a arribar l'octubre i sembla estrany que el temps passi així. 

D'octubre en octubre ens anem fent grans. I cap octubre s'oblida gens ni mica.