Incidència a instal·lacions

Hi ha dies que sembla que tinguin poca embranzida. Com si l'engranatge del temps anés curt d'oli -incidència a instal·lacions-, com si tot hagués de mostrar-se'm gris i pla i asèptic i insípid i molts més monosíl·labs i paraules contundents amb accent.  Dies que vocalitzen poc, que arriben tard o que no arriben. Dies que semblen una interminable conversa amb la pobra gent de Greenpeace o Amnistia que em veuen amb aquestes pintes i no em deixen marxar. Dies que em criden a la orella per coses que no són culpa meva, i jo callada, calladíssima, no fos cas que alguna espurna acabés encenent allò que sé que tinc dintre, latent, esperant un error meu. Calma, calma, calma. M'aïllo d'orella i d'ull, em concentro en respirar, alenada endins, la pluja; alenada enfora, el pastís de poma. I un glop d'olor de biblioteca. Avui la Universitat està igual que Hogwarts, amb el plugim regant el claustre. Però jo no veig màgia ni veig res, sóc una bossa d'aire que s'omple i es buida, esperant que passi tot per tornar a la vida.