Bon dia

"Bon dia" és una manera de començar. Començaré així, doncs.

Bon dia, això és un principi. La lluna avui és una tallada de meló i els nens miren amunt i veuen moltes llumetes. Veuen les llumetes dels seus ulls multiplicades per mil, quanta bellesa. Em commou, la bellesa aquesta. La bellesa magnífica de la famosa "felicitat" que costa tant de descriure. La felicitat no és l'absència de dolor, sinó una plenitud estranya, un "ara i aquí" que per les circumstàncies que sigui resulta únic, crea un encís complicat d'explicar. No necessito explicar-lo. Dic bon dia perquè avui sóc feliç. I ho sóc per tot plegat, no només per una cosa, o per deu o cent coses, sinó perquè m'adono que quan començo a donar gràcies per tantes coses no acabo, i de debò que no em vull posar cursi, perquè no vull. Però em sé afortunada per haver rebut el millor regal, que no és altre que aquest: conec la meva sort. Intuir, ni que sigui una mica, la grandesa de tot el que m'ha estat donat: meravellar-se. Avui és un bon dia, i em meravello que ho sigui, em meravello que tants altres dies siguin bons dies, em meravello d'haver tocat per una estona aquest encís de què parlo en un inici d'any que havia esperat, però que no m'esperava -coses bones de la manca d'expectatives- i que quina sort, quina sort. Espero que no em perdi la sensibleria, però no he trobat una manera cínica i divertida de dir-ho (potser ja està bé així), m'alegro molt de tot plegat. Això, a mi, em serveix de carta dels Reis: vull molts dies com aquest, com aquests; vull ser la persona que sóc quan algú altre em fa millor; vull que de tant en tant, com avui, em sobrepassi aquesta emoció que va una mica més enllà del contemplar/meravellar-se més plàcid d'altres bons dies. Vull seguir veient en mi tot el que he estat, tota la sort que he tingut sempre, d'haver nascut on he nascut i d'haver ensopegat amb qui he ensopegat. 

Una bona manera de començar, sí. Bon dia a tots i moltes gràcies.