Serà un desordre profund perquè no pot ser altra cosa. S'endurà l'escorça vella i els embulls de la paraula als cabells que ja no tinc, als cabells de les valentes, als cabells del canvi viu. Serà un desordre profund tenallant turmells dins l'aigua, empenyent lluny de la llum, ofegant el que no em salva, fent-se pas endins del nus del llombrígol on em neix la tebior estreta del ventre. S'endurà el regust de llet i aquest cor de carn que em pesa
i em clavarà
prou agulles
al cervell
per allunyar
aquest mal
que m'esqueixa
massa.
