La segona tardor

La segona tardor no arriba. De cop i volta, hi és, i ningú sap ben bé com ha entrat. La tardor és inestable i no es deixa estimar. Té por de ser massa freda i així es va refredant cada vegada més. Freda, esquiva, esquerpa. Muda per no clavar dagues en obrir la boca. La tardor plora i li és igual, evoca la boira i la tenebra dels romàntics i somia en l'abisme, rere parets de pedra humida. Vessa de tristesa que en quallar, l'aïlla de tot i de tothom. Ningú no entèn la tardor i les seves paradoxes. I a ella li és igual perquè entre tanta boira i tristor ha perdut de vista el seu cor, i no s'adona de que en té un. La segona tardor, tot i estar lluny del món, també està dins del món, i tenyeix tots els ulls amb un vel d'amarga, tendra malenconia verge. És un cos arraulit en la penombra, és un sanglot que trenca el silenci. La segona tardor és llum difuminada a l'altra banda d'un vidre entelat. És regalims a la finestra, regalims a la ciutat, regalims a l'ànima. Regalims als ulls, a les galtes i per tot el cos.

La segona tardor plora. I li és igual.

http://www.youtube.com/watch?v=trJSuPnGeUo&feature=PlayList&p=0731DF889A178B02

La primera tardor

Benvinguda tardor de vellut. Del color que sigui, però càlida, pausada i serena, lleugera, elegant, somriure suau. Tardor de corda fregada, de mans fredes i pell de gallina, tardor d'olor de paper, de castanyes, de terra mullada, de fulles mullades, de ciutat mullada i de cors mullats. Tardor freda i càlida, decadent i plena de vida. Tardor dissonant, modulant, vibrant. Tardor esquerpa però sincera, sencera. Tardor plena, tardor sola.


http://www.youtube.com/watch?v=RwCf8pivoTg&feature=PlayList&p=0731DF889A178B02