I els altres com ho feu per no autodestruir-vos? Per no sucumbir entre les runes que van quedant aquí dintre al llarg dels anys? Com ho feu quan l'amor dorm i la soledat és abisme? Com ho feu? Perquè jo no ho sé fer. Tant de temps i no ho sé fer. I és igual com ho intenti, que el monstre se'm menja com ho ha fet sempre: des de lluny. Des de dins.
Déu ha mort. No queda res per consolar-me.
Doneu-me un silenci on no hi hagi sanglots, doneu-me... doneu-me una alegria sense presagis de res.
O millor no em doneu res, no m'oferiu res, deixeu-me entre la neu i que les mans se'm tornin balbes, i després la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada