Jo volia aprendre a seguir estimant el dilluns. Però no hi ha manera, tu! No és que sigui culpa de ningú, és que ja no sento el mateix: o ha canviat el dilluns o he canviat jo. Això nostre ja no funciona, no hi ha màgia, els matins no són assolellats ni hi ha música ni color.
I així és com s'acaba la bonica història d'amor entre el dilluns i jo. Aix, els fugissers amors d'estiu!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris classe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris classe. Mostrar tots els missatges
diumenge, 30 de setembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)